NOMS: Cudol
polsós. Pota de cavall bruna. Castellà:
Maza tintorera. Pisolito tintóreo. Èuscara:
Astaputz tintatzaile. Angles: Bohemian truffle. Horse dung fungus. Dyemaker's
Puffball. Alemany: Gemeiner
Erbsenstreuling.
 |
| Surt a les primaveres plujoses i a la tardor |
SINÒNIMS: Lycoperdon
arrizon Scop.; Pisolithus
tinctorius (Pers.) Coker et Couch.
HÀBITAT: Surt a
la primavera i la tardor, mig soterrat en sòls sorrencs, en camps de conreu,
vores de camins i clarianes de pinars o boscs de tot tipus. Aquest de la
partida de les Fontanelles de Vallada
 |
| Peridi rugós de color marró groguenc |
DESCRIPCIÓ: Carpòfor de 5-15 cm, globós o piriforme
que recorda una maça. El peridi és rugós, de color marró groguenc que al
madurar es trenca en plaques poligonals per soltar les espores. La gleva o himeni està formada per molts
alvèols globosos disposats en capes ben diferenciades: la capa inferior
l’ocupen els immadurs, de color groc, la mitjana té un color marró obscur i la
superior de color terrós, molt pulverulenta. El peu quasi no existeix. La carn
té olor fúngic agradable i sabor dèbil.
 |
| Alvèols globosos disposats en capes diferenciades |
COMESTIBILITAT:
Sense valor culinari. Abans de madurar s’empra com a tint color xocolata en salses
per a plats de caça.
De jove pot
confondre’s amb alguna espècie del gènere Scleroderma.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El genèric Pisolithus
deriva del grec "písos" pèsol, i "líthos" pedra, és a dir,
pedra amb pèsols, en referència als peridíols o alvèols multicolors de la gleva,
envoltats pel peridi que sembla una pedra. L’epítet específic arhizus està format pel prefix privatiu grec
"α- a-" sense, i “ῥίζα rhiza” arrel, és a dir, sense arrel.
S’empra en repoblacions forestals per micorizar pins i
altres espècies, per millorar la seua productivitat, doncs enriqueix sòls
pobres.
S’extrau un tint per a la roba molt fort amb una ampla gama
de colors càlids, des del groc obscur al marró obscur xocolata, depenent de
l’edat de l’exemplar i de la combinació amb els minerals de l’aigua del
tint.
 |
| Al madurar es trenca per alliberar les espores al vent |
CURIOSITATS
MICOLÒGIQUES: Els fongs, com que no tenen clorofil·la ni pigments foto o
quimiosintètics, han de relacionar-se amb altres sers vius per a sobreviure buscant
els nutrients orgànics, doncs han d'obtindre el carboni necessari per a
constituir els seus teixits a partir de substàncies orgàniques, ja siguen vives
o mortes.
Bàsicament els fongs es divideixen en sapròfits, que s’alimenten de matèria morta o en descomposició; paràsits, que colonitzen animals,
vegetals o altres fongs i viuen a costa d’ells provocant malalties o inclús la
mort; o en simbiosi, com aquests Pisolithus, que viuen establint una
relació simbiòtica mitjançant la qual el fong obté l’excés de sucres de reserva
del vegetal, bàsicament midó, i a canvi uneix el seu miceli a les arrels
augmentant significativament l’aparell radical del vegetal.
Família Sclerodermataceae
Llegiu l'advertència
abans de fer de boletaires o pebrassers.
